Te acercas a la isla y sabes ya
lo que la vida encierra, qué es azar.
Tu arco será polvo en la repisa;
polvo el telar y la pieza tejida.
Los pretendientes que en el patio acampan
son sombras por Penélope soñadas.
Te acercas a la isla: al roquedal,
cual tiempo a la Odisea, bate el mar.
Nadie ha tejido nunca tu ausencia
ni destejió el olvido sin presteza.
Y aunque la razón lo ignore, es, sin serlo,
Penélope una sombra de tu sueño.
Te acercas a la isla: las gaviotas
sobre la playa seguirán ociosas
cuando la atravieses sin dejar huella,
porque no has existido: eres leyenda.
Quizá hubo un Ulises muerto en Troya,
quizá una mujer lo lloró sola,
pero en el sueño de un poeta ciego
sobrevives. En la frente de Homero,
eterno y riguroso, cada alba
un solitario Ulises desembarca.
☛ Joan Margarit. Ulisses en aigües d'Ítaca (detroiaaitaca.wordpress.com)
Trad. E. Gutiérrez Miranda 2015
∼
Ulisses en aigües d'Ítaca
Vas arribant a l’illa i ara saps
el que vol dir la vida, el que és l’atzar.
El teu arc serà pols damunt la lleixa.
Pols seran el teler i la seva peça.
Els pretendents que acampen a l’eixida
són ombres que Penèlope somia.
Vas arribant a l’illa: els roquerars,
com el temps l’Odissea, els bat la mar.
Ningú no ha teixit mai la teva absència
ni ha desteixit l’oblit sense cap fressa.
Per més que, a voltes, la raó ho ignori,
Penèlope és una ombra del teu somni.
Vas arribant a l’illa: els gavians
que cobreixen la platja no es mouran
quan la travessis sense deixar empremta,
perquè no has existit: ets la llegenda.
Potser hi va haver un Ulisses mort a Troia,
i potser va plorar lo alguna dona,
però en el somni d’un poeta cec
continues salvant-te. Al front d’Homer,
etern i rigorós, cada trenc d’alba
un solitari Ulisses desembarca.
☛ PyoZ ☚